Tornant a Las Vegas

La segona i ultima nit a l'hotel del Grand Canyon ha sigut molt reconfortant, tot i que m'he aixecat amb unes agulletes als bessons terribles. I aqui es on ha vingut l'anecdota mes divertida del viatge. Jo he comen$at a dir que els "twins" (bessons en angles), em feien mal, que els tenia molt durs i que realment necessitava un massatge alla. Aixo ho he dit mentres estava estirat al llit fent el ronso i la Lisa i el Ramon feien igual al seu. Total, que la Lisa ha flipat un rato, perque per lo vist twins es una forma de dir collons en angles jeje es pensava que estava fent alguna proposta indecent o algo :D

Despres d'una dutxa i esmorzar a l'hotel hem agafat el cotxe cap a Las Vegas, d'on sortia el vol cap alla les 8 de la tarda. Aquest cop ens hem jurat no arribar tant just com al de l'anada! Les 5 hores de carretera no s'han fet curtes, pero per fi ens hem plantat de nou a Las Vegas, amb unes 5 hores de temps per poder visitar amb mes tranquilitat la ciutat.

De dia la ciutat perd bona part de l'encant, ja que al no veure llums per tot arreu no et dona la sensacio de festa que veus a la nit. No obstant, te n'adones de lo realment gran i currats que estan alguns hotels. A mi de fora el que mes m'ha agradat es el "New York New York", que te una muntanya russa per tot l'hotel i totes les habitacions estan en torres en formes d'imitacions dels rascacels mes mitics de la ciutat.





Ens hem passejat per tot l'strip, entrant a dintre d'algun dels casinos. L'unic hotel dels importants que realment l'he trobat de mes o menys bon gust es el Belaggio. A l'entrada te una font gegant on fan espectacules d'aigua, llums i musica. Em pregunto quan deu valdre el sol de la font, segur que molt mes del que m'imagino.



I el casino que s'endu la palma al mes currat per dintre, per mi es el "Venetian". Per dins te un canal d'aigua que et permet navegar pel casino!! A traves del canal pots arribar afora de l'edifici de l'hotel i fer-te una volta per l'especie de llac que te per alla. Realment impressionant!!



A l'acabar la visita als hotels i casinos mes famosos, hem anat a un dels baratets on el Ramon ha jugat al black jack switch (mateixa versio que vaig jugar jo). No se si es que tots estem de sort o es que es una versio en que sempre guanya el jugador i no la banca (segur que no), pero el Ramon ha acabat guanyant 55 dollars i aixo que ha comen$at nomes amb 30! Lo millor ha sigut una vegada que les dos mans que jugava ha tingut dos black jacks sense fer res jeje

Per cert, sembla que l'ajuntament de la ciutat esta intentant redirigir una mica el model de negoci de la ciutat i no nomes tenir casinos que imiten coses i volen tambe fer centres de convencions i oficines. Si mes no els edificis nous que fan son de mes bon gust i amb bona arquitectura:



Finalment cap a les 6 de la tarda ens hem dirigit cap a l'aeroport, on hem tornat el cotxe i agafat el vol sense cap problema. En resum, un bon viatge, amb un inici excitant intentant no perdre el vol i veient lo millor que he vist mai pel que fa a natura!

La posta de sol

En despertar-nos de la migdiada hem agafat els bartuls i ens hem dirigit de nou cap al parc del Grand Canyon (sort que nomes esta a 10 minuts en cotxe de l'hotel!). A l'entrar al parc hem preguntat al vigilant de l'entrada quin era el millor "spot" on veure la posta i ens ha dit un lloc que ja no recordo :D

Com que encara quedava una estona perque el sol anes a fer nones, hem intentat primer fer un tros del desert view, una carretera amb molt bones vistes del canyon, pero al veure lo llarga que es, hem decidit fer mitja volta i anar cap al lloc que ens havien recomanat per agafar una bona posicio!

Quan hem arribat alla, el Ramon i la Lisa han comen$at a baixar una mica pel canyo per agafar bona posicio, jo estava molt cansat i el genoll em feia massa mal per fer-ho, aixi que m'he quedat per la part alta aprop d'un caminet amb la resta de la gent. Hi ha hagut un moment que els he perdut de vista i m'he passat 5 minuts buscant-los, fins que de repent he vist a un sonat que estava fent-se una foto a una roca que sobresortia i que amb facilitat et podries caure al buit, i si, era el Ramon, hi ha que dir que els te ben posats :D



L'espera per la posta ha sigut bastant dura! Feia molt de vent i la temperatura no ha sigut gens agradable tot i anar amb pantalons llarg i jersey! Pero clar, quan t'ho poses a pensar, estas a 2200 metres d'altura quan el sol ja s'esta ponent! Tampoc no pots esperar que faci una temperatura molt agradable! Pero l'espera ha valgut la pena pena, perque pots veure com els colors i les sombres al grand canyon canvien a mesura que el sol es mou.





Quan el sol ja s'estava ponent, ha jugat una estona amb uns nuvols que hi havia a l'horitzo. Aixo ha fet que anes donant diferents colors i formes als nuvols fent un efecte molt espectacular! Realment es algo que vols veure amb algu especial al teu costat :D

Tot el que puja acaba baixant o era al reves?

Abans de posar-nos en marxa un altre cop, com que ja em feien mal els peus, m’he decidit per passer-me a les bambes de muntanya noves que tenia. Tenen molta mes sola, aixi que haurien de millorar el tema i en teoria pujant no s'haurien de moure tant...

La primera hora de trajecte ha sigut plana, seguint el trajecte del riu, fins que hem arribat al principi del bright angel trail, el cami de pujada. A diferencia del de baixada, que ha sigut bastant o molt empinat tota l’estona, es mes relaxat, pero tambe mes llarg. Aixi que agafant paciencia i sabent que no anava a ser facil, hem comen$at la pujada.



A l'inici de la pujada ens hem creuat un parell de cops amb un grup de gent que baixava amb burrus. Per lo vist es l'opcio per la que opta la gent que no te ganes o no pot fer-ho caminant. Ha sigut molt divertit, perque quan s'ens ha creuat el segon grup, un burru s'ha parat just al meu costat i no volia tirar mes cap endavant. De repen, ha fotut la pixada del segle practicament damunt meu jeje. Per lo vist els burrus tenen un instint d'imitacio perque tots els que tenien darrera seu han fet una pixada tambe, un despres de l'altre.



Tot i que la pujada no estava sent molt dura, despres d'una hora i veure encara el que et queda, desmoralitza una mica :D Pero ja se sap, t'has d'inflar de paciencia i ficar-te que poc a poc arribaras adalt



Al cap d'unes dues hores hem arribat a l'Indian Garden, una especie de lloc on agafar forces de cara a la pujada. Alla hem fet una altra menjada per agafar forces pels 900 i pico metres de pujada que encara ens quedaven. Jo per suposat he aprofitat per fer una petita migdiada. Al continuar la pujada, les cames m'han pesat molt. Quan estas parat et sents molt millor, pero tornar a arrancar despres de 30 minuts de parada es fa molt dur. Aixi que un consell, mai no pareu tant de rato.

A les 4 hores totals de pujada m'ha entrat mal al genoll esquerra. Ja m'esperava que m'acabes fent mal degut als problemes que fa temps que arrastro. Apart d'aixo m'he trobat molt be fins aquell moment, pero els quilometres acumulats m'han comen$at a pesar factura. El que tambe ens ha quedat molt clar durant la pujada, es que aquest trail no es ni la meitat d'espectacular que el primer. L'altre te unes vistes molt bones a tot el canyo, mentres que aquest nomes veus una petita part. No obstant, les vistes que hem tingut ens han permes fer-nos una idea de com sense adonar-nos ja haviem pujat molt!



Els ultims 2 quilometres de pujada han sigut mes una batalla psicologica que no pas fisica. Quan veus que ja et falta poc per arribar, el cos et fa una baixada perque ja te ganes de parar i tot et fa mal. Segurament si et quedes el doble, no et faria mal res perque sap que encara li queda molt. Pero quan li entra la relaxacio, fa que tot sigui molt mes dur.

I aixi ha sigut la ultima hora i mitja, una lenta i dura pujada fins arribar adalt. Si mes no cada cop la vista ha anat millorant, una bona excusa per anar fent parades extres jeje



Finalment, i despres de 8:30 des de que hem arrancat a les 6:40 del mati, hem arribat un altre cop adalt de tot del canyo. Com be predeia el Ramon, els americans son un exagerats i ni has d'estar en una forma extraordinaria per fer-ho ni necessites 12 hores. Pero no deixen de ser quasi 1500 metres que baixes i despres pujes i deu ni do lo dur que es fa!! Pero la sensacio d'haver fet la baixada i pujada es un record i una sensacio magnifica imborrable!!

En acabar hem agafat el cotxe cap a l'hotel, on ens hem dutxat, ens hem banyat a la piscina de l'hotel i hem fet una merescuda migdiada.

Per cert, les bambes noves m'han anat perfecte!! No m'ha sortit cap llaga i el mal a les plantes se n'ha anat a mesura que anava caminant! Ha sigut una bona inversio!!

Baixada cap al Colorado: algo inexplicable

Despres de passar una nit dolenta, nervios pensant que pillaria molt en l'excursio, sobretot pel cal$at, ens hem aixecat i hem sortit cap al parc! Hem deixat el cotxe a un parking aprop d'on arribarem (el cami de pujada i baixada son diferents) i hem agafat un parell de busos per anar a l'inici del trail de baixada: el south kaibab trail. L'espera dels busos ha sigut llarga tot i nomes haver de fer com 5 km i al final hem comen$at a caminar a le 6:40. L'espectacle que se'ns presentava al davant es dificil d'explicar.



Despres dels primers metres de baixada, he vist que el cami tampoc no era tant inclinat com deien. No es que sigui pla, pero tampoc no res impossible, aixi que a poc a poc els nervis han desaparegut. Apart, tenia decidit que a les 3 hores de baixar faria mitja volta cap amunt, seguint la teoria de que tardes el doble a pujar que a baixar, fent un total de 9 hores d'excursio.

A mesura que hem anat baixant, teniem vistes mes expansives de tot el canyo. Es algo molt dificil de descriure lo realment inmens que es i les fotos no li fan massa justicia, pero bueno, com a fotograf aficionat he fet el que he pogut.







Despres de quasi 2 hores de baixada ens hem apropat a la part final del cami fins el Colorado. Es curiosa l'estructura del canyon, perque a 2/3 parts de la baixada hi ha una especie de plana (que es diu tonto per cert): durant mig km no baixa gens el canyon i despres torna a fer una ultima baixada. Aquesta ultima baixada realment sembla un canyon dins del canyon :D







Despres de tant caminar, hem vist la llum al final del tunel! Es podia veure el Colorado, tot i que petit, ja ha semblat com si el poguessim tocar. En aquest moment ja he vist clar que no era tant dificil com ens havien dit a l'hotel l'excursio, aixi que he tingut clar arribar fins al final!!



Finalment en menys de 3 hores des de l'inici, hem tocat les aigues del Colorado (bastant fredes per cert). Hem aprofitat per fer un descans a una especie de platja que hi havia per treure'ns les bambes i menjar i prendre el sol. Per cert, les bambes noves a la baixada m'han fatal perque se'm movien molt... espero que siguin utils a la pujada. Menus mal que portava l'altre parell.

Preparant l'excursio

En acabat de bastantes hores de cotxe, finalment hem arribat a l'hotel on teniem la reserva just davant de l'entrada al parc del grand canyon! El primer que hem fet es preguntar per alla quina era la millor excursio a fer durant un dia sencer. L'home que portava aquest tema a l'hotel ens deia que es podien fer unes excursions bastant cutres, i el Ramon tenia molt clar que ell volia baixar fins al riu i tornar a pujar.

El senyor ens ha dit que era molt xungo, entre 12 i 16 hores de caminada i que els "rangers" del canyon no ho recomanaven per perillos perque la gent acaba exhausta. Aixo no ha fet res mes que animar al Ramon a voler-ho fer encara mes...

Jo no ho he vist gens clar, perque ni estic en la millor de les meves formes, ni el meu genoll esquerra esta per grans aventures ni tampoc tenia botes de caminar, sino unes puma amb les que al cap de 3 hores em fan mal les plantes perque quasi no tenen sola...

Al final ha quedat clar que l'endema fariem allo si o si, aixi que m'he comprat unes bambes rares de muntanya que hi havia a una botiga per alla. No crec que estrenar bambes sigui la millor idea, pero es lo que hi ha si no vull destruir-me les plantes.

En acabat, hem anat a comprar begudes i menjar per l'excursio i cap a sopar. Com que en teoria son tantes hores d'excursio, hem anat a dormir a les 9 perque ens aixecarem a les 4:30 per sortir a les 5 i comen$ar quan abans millor!!

Hoover Dam

Cap alla les 10 ens hem aixecat i despres de dutxar-nos, hem sortit de Las Vegas en direccio al Grand Canyon! El viatge es bastant llarg (entre 4 i 5 hores), aixi que hem aprofitat per fer una parada a Hoover Dam, una presa molt gran i que en el seu moment va ser la mes gran del mon.

Ara ja no es que sigui molt espectacular, pero en el seu dia va tenir tot tipus de records, com l'estructura de ciment mes gran del mon, mes altres coses que ja no recordo.





Mes espectacular que la presa en si es el pont que estan construint per passar per damunt de la part baixa de la presa. Estan apunt d'acabar l'arc que fara de suport per sota i realment impacta com ho estan construint!


Jo diria que si no teniu res millor a fer, es una bona parada a fer, pero si aneu justos de temps no hi aneu pas!!

El que passa en Las Vegas es queda en Las Vegas

Hem acabat anant al ultra famos casino royale :D No gaire famos, pero es podia jugar a un black jack raro (Blackjack switch), que jugues amb dos jugades a la vegada i pots canviar si vols les segones cartes de les dues mans. Aixo fa que sigui molt mes facil de guanyar en frequencia i no perdre les 10 primeres mans.

L'aposta minima era 5 per cada ma, aixi que 10 dollars a la vegada. He posat com a limit 40 dollars, aixi que he deixat la pasta damunt la taula, el croupier me'ls ha donat en fitxes de 5 i a jugar!!

El Dan que portava tota la setmana per alla tambe ha jugat al meu costat, pero a diferencia meva que quasi sempre feia aposta minima, ell anava de 15 en 15 o 20 en 20. Hem tingt molta sort perque el croupier es passava molts cops i jo he acabat guanyant 20$ i el Dan 100 i algo. Al final he parat, perque despres de com 20 minuts jugant t'acabes avorrint :D Lo millor es que al casino et podies demanar cerveses per nomes 1$!! Impressionant. Suposo que ho fan perque la gent s'emborratxi i aposti mes pasta.

Una cosa molt peculiar de Las Vegas es que la prostitucio es legal i pel carrer hi ha tot de tios donant flyers de prostitutes i amb samarretes amb telefons dient: puta a domicili en 20 minuts :D A mes, si agafes flyers d'un tots et venen a donar-te. Observeu la meva cara de vici:



El problema amb els flyers es que tothom els tira al terra, i per alla on vagis nomes veus flyers de ties en boles... pero bueno, tambe alegra la vista :D Una cosa que m'ha advertit el Dan es que lo mes probable si veus una noia sola o dos noies soles es que siguin prostitutes :D Que nomes saps segur que no ho son si son grups de 3 o mes jeje

Al final de la nit hem anat a una especie de discoteca, pero no hi havia massa ambient perque es un dijous... Aixi que hem anat a dormir.

La sensacio de la nit es que Las Vegas es un lloc on la gent va a deixar-se diners o en joc o en putes i que la gent jove, tant nois com noies, van a lligar a muerte, perque les noies anaven amb uns modelets amb ultra mini faldilla (FRF) de cuidao!! Com diuen aqui, what happens in vegas stays in vegas.