La primera hora de trajecte ha sigut plana, seguint el trajecte del riu, fins que hem arribat al principi del bright angel trail, el cami de pujada. A diferencia del de baixada, que ha sigut bastant o molt empinat tota l’estona, es mes relaxat, pero tambe mes llarg. Aixi que agafant paciencia i sabent que no anava a ser facil, hem comen$at la pujada.
A l'inici de la pujada ens hem creuat un parell de cops amb un grup de gent que baixava amb burrus. Per lo vist es l'opcio per la que opta la gent que no te ganes o no pot fer-ho caminant. Ha sigut molt divertit, perque quan s'ens ha creuat el segon grup, un burru s'ha parat just al meu costat i no volia tirar mes cap endavant. De repen, ha fotut la pixada del segle practicament damunt meu jeje. Per lo vist els burrus tenen un instint d'imitacio perque tots els que tenien darrera seu han fet una pixada tambe, un despres de l'altre.
Tot i que la pujada no estava sent molt dura, despres d'una hora i veure encara el que et queda, desmoralitza una mica :D Pero ja se sap, t'has d'inflar de paciencia i ficar-te que poc a poc arribaras adalt
Al cap d'unes dues hores hem arribat a l'Indian Garden, una especie de lloc on agafar forces de cara a la pujada. Alla hem fet una altra menjada per agafar forces pels 900 i pico metres de pujada que encara ens quedaven. Jo per suposat he aprofitat per fer una petita migdiada. Al continuar la pujada, les cames m'han pesat molt. Quan estas parat et sents molt millor, pero tornar a arrancar despres de 30 minuts de parada es fa molt dur. Aixi que un consell, mai no pareu tant de rato.
A les 4 hores totals de pujada m'ha entrat mal al genoll esquerra. Ja m'esperava que m'acabes fent mal degut als problemes que fa temps que arrastro. Apart d'aixo m'he trobat molt be fins aquell moment, pero els quilometres acumulats m'han comen$at a pesar factura. El que tambe ens ha quedat molt clar durant la pujada, es que aquest trail no es ni la meitat d'espectacular que el primer. L'altre te unes vistes molt bones a tot el canyo, mentres que aquest nomes veus una petita part. No obstant, les vistes que hem tingut ens han permes fer-nos una idea de com sense adonar-nos ja haviem pujat molt!
Els ultims 2 quilometres de pujada han sigut mes una batalla psicologica que no pas fisica. Quan veus que ja et falta poc per arribar, el cos et fa una baixada perque ja te ganes de parar i tot et fa mal. Segurament si et quedes el doble, no et faria mal res perque sap que encara li queda molt. Pero quan li entra la relaxacio, fa que tot sigui molt mes dur.
I aixi ha sigut la ultima hora i mitja, una lenta i dura pujada fins arribar adalt. Si mes no cada cop la vista ha anat millorant, una bona excusa per anar fent parades extres jeje
Finalment, i despres de 8:30 des de que hem arrancat a les 6:40 del mati, hem arribat un altre cop adalt de tot del canyo. Com be predeia el Ramon, els americans son un exagerats i ni has d'estar en una forma extraordinaria per fer-ho ni necessites 12 hores. Pero no deixen de ser quasi 1500 metres que baixes i despres pujes i deu ni do lo dur que es fa!! Pero la sensacio d'haver fet la baixada i pujada es un record i una sensacio magnifica imborrable!!
En acabar hem agafat el cotxe cap a l'hotel, on ens hem dutxat, ens hem banyat a la piscina de l'hotel i hem fet una merescuda migdiada.
Per cert, les bambes noves m'han anat perfecte!! No m'ha sortit cap llaga i el mal a les plantes se n'ha anat a mesura que anava caminant! Ha sigut una bona inversio!!
No comments:
Post a Comment